13/1/10

Sobre l’abast de la custòdia

Seguint l’entrada anterior, faré ara unes anotacions sobre quines decisions ES PODEN PRENDRE PER UN SOL DELS PROGENITORS.

Mentre el menor és sota la custòdia d’un dels seus progenitors ( ja sigui el progenitor anomenat “custodi”, o el “no custodi” que té “règim de visites”, les decisions sobre el menor que pot prendre sense la necessitat de demanar el parer de l’altre són, a modus d’exemple:

En l’àmbit educatiu: decidir si el menor pren part en una excursió o sortida o activitat escolar, decidir si es queda a menjador escolar, i decidir quina persona porta i/o recull el menor a escola.

En l’àmbit sanitari: pot decidir dur el menor a un centre sanitari si cal, per qüestions sanitàries sense importància, i donar-li el tractament mèdic que se li hagi prescrit. Cal, però, comunicar aquest tractament a l’altre progenitor per tal de que pugui continuar amb el mateix quan canviï la custòdia. Pensem, per exemple, en el cas que el “no custodi” recull el menor divendres a escola i al vespre agafa una febrada per un refredat, o li surten les butllofetes de la varicel·la. Evidentment, per les d’urgència vital, podrà dur el menor al centre sanitari que calgui i procedirà a comunicar-ho a la major brevetat possible a l’altre progenitor, tot i que, en situacions d’urgència vital, pot prendre decisions unilateralment.

En l’àmbit del lleure: Cada progenitor mentre té el menor en la seva companyia podrà decidir que aquest participi en les activitats de lleure que consideri sempre que aquestes no suposin un cost addicional per a l’altre progenitor o un risc per al menor. També podrà decidir qui participa en aquestes activitats amb el menor.

En l’àmbit personal: Cada progenitor mentre té el menor en la seva companyia podrà decidir unilateralment que és el que menja el menor, quina roba fa servir, com es vesteix, amb qui es relaciona...

Vull remarcar molt que em refereixo al temps en que el menor està en companyia del progenitor que pren aquestes decisions, sigui custodi o no custodi.

Per exemple, la” mare custòdia” no pot apuntar el menor a una excursió que es celebra en un cap de setmana que correspon al “pare no custodi.”
El “no custodi” que recull el menor a escola dos cops per setmana, pot decidir fer-ho personalment o que ho faci una altre persona en el seu lloc, habitualment o de forma ocasional, els dies que li pertoquen, igual que pot decidir el “custodi” en els dies que li pertoquen.
El “no custodi” pot decidir on passa el cap de setmana amb el menor quan li pertoca, sense que el “custodi” pugui posar-hi cap objecció.


Propera entrada (post): Les decisions conjuntes (Pàtria Potestat).