Custòdia vs. règim de visites???

Dos termes o conceptes que duen en si mateixos una connotació que avui, amb la nova normativa i en la situació real de les families, resulten tot sovint fora de lloc o poc ajutades a la realitat. En el moment en que aquesta terminologia es va implantar, un dels progenitors tenia amb ell els fills pràcticament tot el temps, mentre que l'altre es limitava a tenir una relació de poques hores amb els fills, fins i tot en moltes ocasions, no tenia ni la possibilitat de pernoctes.

Ara, sense arribar a un repartiment totalment exacte al 50%, que seria la tan anomenada custòdia compartida, en general, les mesures en el procediments de separació i divorci, solen donar un règim de visites que suposa que el progenitor "no custodi" té en la seva companyia els fills, la metitat de les vacances d'estiu, de Setmana Santa i de Nadal, els caps de setmana alterns i cada cop més, un o dos dies intersetmanals, amb pernoctes, el que ve a suposar al voltant de 160 díes en un any, que tot sovint també es pot veure ampliat i si es donen altres petits periodes festius com ponts .
La gran diferència, doncs, amb el progenitor "custodi" ha quedat totalment desvirtuada. I això ens mou cap a entendre que caldria superar aquesta terminologia i començar a parlar del repartiment del temps. Els termes custòdia i règim de visites donen una sensació de vencedors i vençuts, i tot sovint, a una pretesa situació de poder o supremacía del progenitor custodi sobre l'altre. Supremacía totalment injusta i injustificada, discriminatòria i lesiva per al progenitor "no custodi".

Cap dels dos progenitors no te un poder o una potestat superior que l'altre. Les decisions sobre els menors sòn cosa dels dos, atés que composen la PATRIA POTESTAT que normalment queda intocada en les resolucions judicials i segueix compartida. Les decisions sobre els menors s'han de prendre per acord dels dos, i , en el seu defecte, cal demanar l'intervenció judicial.

La custòdia es redueix, doncs, a la cura que cada progenitor té del fill en el moment en que està en la seva companyia. Quan el menor és amb cada un dels progenitors està sota la seva guarda i custòdia i el progenitor que té el fill en la seva companyia té les obligacions i deures que s'en deriven,- alimentar, cuidar, educar, vetllar per ell, donar-li formació integral i tenir-lo en la seva companyia. Es responsable del menor i li afecta, doncs, la eventual "culpa in vigilando". Té els mateixos deures i obligacions sigui "custodi" o "no custodi"

Per tant, també entenc que resulta fora de lloc parlar de progenitor "custodi" i "no custodi" atés que tots dos tenen una mateixa posició envers el fill i la única diferència està en la DISTRIBUCIÓ DEL TEMPS, diferència que, com hem vist, cada vegada es va desdibuixant més.

DIVORCI

Si heu arribat aqui serà potser perque us enfronteu a una nova situació vital: el trencament de la relació de parella que, a més de tot el que comporta a nivell emocional,ens demana una regulació jurídica de la nova situació.

Aquí és on espero que us pugui fer servei aquest blog, i jo mateixa, com a professional de l'Advocacia.