Seguint l’entrada anterior, faré ara unes anotacions sobre quines decisions ES PODEN PRENDRE PER UN SOL DELS PROGENITORS.
Mentre el menor és sota la custòdia d’un dels seus progenitors ( ja sigui el progenitor anomenat “custodi”, o el “no custodi” que té “règim de visites”, les decisions sobre el menor que pot prendre sense la necessitat de demanar el parer de l’altre són, a modus d’exemple:
En l’àmbit educatiu: decidir si el menor pren part en una excursió o sortida o activitat escolar, decidir si es queda a menjador escolar, i decidir quina persona porta i/o recull el menor a escola.
En l’àmbit sanitari: pot decidir dur el menor a un centre sanitari si cal, per qüestions sanitàries sense importància, i donar-li el tractament mèdic que se li hagi prescrit. Cal, però, comunicar aquest tractament a l’altre progenitor per tal de que pugui continuar amb el mateix quan canviï la custòdia. Pensem, per exemple, en el cas que el “no custodi” recull el menor divendres a escola i al vespre agafa una febrada per un refredat, o li surten les butllofetes de la varicel·la. Evidentment, per les d’urgència vital, podrà dur el menor al centre sanitari que calgui i procedirà a comunicar-ho a la major brevetat possible a l’altre progenitor, tot i que, en situacions d’urgència vital, pot prendre decisions unilateralment.
En l’àmbit del lleure: Cada progenitor mentre té el menor en la seva companyia podrà decidir que aquest participi en les activitats de lleure que consideri sempre que aquestes no suposin un cost addicional per a l’altre progenitor o un risc per al menor. També podrà decidir qui participa en aquestes activitats amb el menor.
En l’àmbit personal: Cada progenitor mentre té el menor en la seva companyia podrà decidir unilateralment que és el que menja el menor, quina roba fa servir, com es vesteix, amb qui es relaciona...
Vull remarcar molt que em refereixo al temps en que el menor està en companyia del progenitor que pren aquestes decisions, sigui custodi o no custodi.
Per exemple, la” mare custòdia” no pot apuntar el menor a una excursió que es celebra en un cap de setmana que correspon al “pare no custodi.”
El “no custodi” que recull el menor a escola dos cops per setmana, pot decidir fer-ho personalment o que ho faci una altre persona en el seu lloc, habitualment o de forma ocasional, els dies que li pertoquen, igual que pot decidir el “custodi” en els dies que li pertoquen.
El “no custodi” pot decidir on passa el cap de setmana amb el menor quan li pertoca, sense que el “custodi” pugui posar-hi cap objecció.
Propera entrada (post): Les decisions conjuntes (Pàtria Potestat).
10/1/10
Fins on arriba la guarda i custòdia?
La guarda i custòdia ( o custòdia, per ser més breus) es podria definir com el fet de tenir físicament la companyia del menor, tenir-ne cura, atendre’l, ser-ne responsable del que li passi i dels seus actes. Tots dos progenitors tenen els menors sota la seva custòdia quan els tenen en la seva companyia.
Quan en una sentència o en un conveni es diu que s’atorga la custòdia d’un menor a un dels progenitors, el que ens ve a dir és que el menor conviurà habitualment amb un dels progenitors, i es relacionarà amb l’altre d’una manera i en uns temps determinats (règim de visites). Per tant, passarà més temps en companyia d’un dels dos. Però el poder de decisió sobre les qüestions que afecten els menors, els drets i deures dels progenitors envers els fills no formen part de la custòdia sino que formen la PATRIA POTESTAD, i aquesta genéricament, és de titularitat i exercici conjunt de tots dos progenitors.
Hi ha una creença social errònia sobre el poder de decisió que té el progenitor custodi sobre els fills, que tenir-ne la custòdia vol dir tenir un poder de decisió superior o absolut sobre el menor, privant a l’altre progenitor del dret a decidir sobre el menor. I NO ES AIXÍ. La custòdia NO ES un STATUS DE PRIVILEGI d’un progenitor enfront de l’altre. La custòdia es refereix a la convivència i no implica cap altre dret.
Les decisions sobre el menor queden intocades en tant en quant la PATRIA POTESTAD es manté compartida. Per tant, les decisions sobre el menor serán CONJUNTES. Si no hi ha acord entre els dos progenitors, qualsevol d’ells pot acudir al Jutge, en procediment de Patria Potestad, i aquest, després d’escoltar els dos progenitors, al fill si té prou enteniment i en tot cas si és major de 12 anys, atribuirà, sense recurs posible, la facultat de decidir sobre la questió concreta, al pare o a la mare.
La custòdia permet prendre decisions unilaterals per part del progenitor que la té en cada moment (recordem que custòdia, en efecte, és convivència, i que quan els menors estàn gaudint de la companyia del progenitor “que té règim de visites” estan sota la seva custòdia), pero es tracta únicament de decisions ordinaries en la vida del menor, els actes que, d’acord amb l’us social i les circumstàncies, poden ser adoptats per progenitor en companyia del qual es trobin en aquell moment.
Quines són doncs, les decisions que formen part de la patria potestad, i per tant, per les que cal acord de tos dos?
Ens guiarem per l’article 139 del Codi de Familia de Catalunya que ens diu que cal el consentiment exprés o tàcit de l’altre progenitor per a decidir el tipus d’ensenyament, per variar el domicili del menor de forma que se l’aparti del seu entorn habitual i per a disposar del seu patrimoni més enllà del necessari per a atendre a les seves necessitars ordinariez. S’entendrà tàcitament atorgat el consentiment si ha transcorregut el termini de 30 dies des de la notificació que es realitzi amb la finalitat de obtenir-lo sense que el progenitor no manifesti el seu desacord, segons estableix l’article 138 del Codi Familia.
Per tant, posant en comú el que ens reflexa el Codi de Familia, amb el Codi Civil i la jurisprudència, entenem,, com a decisions conjuntes, que formen i están dins la PATRIA POTESTAD i que, per tant, no les pot prendre un sol dels progenitors les que es refereixen al lloc de residencia del menor, a la escola, les que comportin despeses extraordinàries, les relatives a actes o celebracions religioses, les de seguiment de festes i activitats dels fills, les relatives a assistencia mèdica i/o psicológica, tractaments, i elecció dels professionals corresponents.
En el proper "post" tractaré amb detall algunes d'aquestes decisions.
Quan en una sentència o en un conveni es diu que s’atorga la custòdia d’un menor a un dels progenitors, el que ens ve a dir és que el menor conviurà habitualment amb un dels progenitors, i es relacionarà amb l’altre d’una manera i en uns temps determinats (règim de visites). Per tant, passarà més temps en companyia d’un dels dos. Però el poder de decisió sobre les qüestions que afecten els menors, els drets i deures dels progenitors envers els fills no formen part de la custòdia sino que formen la PATRIA POTESTAD, i aquesta genéricament, és de titularitat i exercici conjunt de tots dos progenitors.
Hi ha una creença social errònia sobre el poder de decisió que té el progenitor custodi sobre els fills, que tenir-ne la custòdia vol dir tenir un poder de decisió superior o absolut sobre el menor, privant a l’altre progenitor del dret a decidir sobre el menor. I NO ES AIXÍ. La custòdia NO ES un STATUS DE PRIVILEGI d’un progenitor enfront de l’altre. La custòdia es refereix a la convivència i no implica cap altre dret.
Les decisions sobre el menor queden intocades en tant en quant la PATRIA POTESTAD es manté compartida. Per tant, les decisions sobre el menor serán CONJUNTES. Si no hi ha acord entre els dos progenitors, qualsevol d’ells pot acudir al Jutge, en procediment de Patria Potestad, i aquest, després d’escoltar els dos progenitors, al fill si té prou enteniment i en tot cas si és major de 12 anys, atribuirà, sense recurs posible, la facultat de decidir sobre la questió concreta, al pare o a la mare.
La custòdia permet prendre decisions unilaterals per part del progenitor que la té en cada moment (recordem que custòdia, en efecte, és convivència, i que quan els menors estàn gaudint de la companyia del progenitor “que té règim de visites” estan sota la seva custòdia), pero es tracta únicament de decisions ordinaries en la vida del menor, els actes que, d’acord amb l’us social i les circumstàncies, poden ser adoptats per progenitor en companyia del qual es trobin en aquell moment.
Quines són doncs, les decisions que formen part de la patria potestad, i per tant, per les que cal acord de tos dos?
Ens guiarem per l’article 139 del Codi de Familia de Catalunya que ens diu que cal el consentiment exprés o tàcit de l’altre progenitor per a decidir el tipus d’ensenyament, per variar el domicili del menor de forma que se l’aparti del seu entorn habitual i per a disposar del seu patrimoni més enllà del necessari per a atendre a les seves necessitars ordinariez. S’entendrà tàcitament atorgat el consentiment si ha transcorregut el termini de 30 dies des de la notificació que es realitzi amb la finalitat de obtenir-lo sense que el progenitor no manifesti el seu desacord, segons estableix l’article 138 del Codi Familia.
Per tant, posant en comú el que ens reflexa el Codi de Familia, amb el Codi Civil i la jurisprudència, entenem,, com a decisions conjuntes, que formen i están dins la PATRIA POTESTAD i que, per tant, no les pot prendre un sol dels progenitors les que es refereixen al lloc de residencia del menor, a la escola, les que comportin despeses extraordinàries, les relatives a actes o celebracions religioses, les de seguiment de festes i activitats dels fills, les relatives a assistencia mèdica i/o psicológica, tractaments, i elecció dels professionals corresponents.
En el proper "post" tractaré amb detall algunes d'aquestes decisions.
5/1/10
A quien le toca el primer fin de semana después de vacaciones?
Nada hay escrito al respecto, los pactos entre ambos progenitores son lo más válido, por supuesto, pero, como no siempre hay entendimiento y como no todo se ha previsto en un convenio y mucho menos en una sentencia, tras el periodo vacacional llega de nuevo la duda. ¿A quien le corresponde empezar con la alternancia de fines de semana después de las vacaciones de Navidad?
Lo que se acerca más al sentido común, y lo que yo diría que se lleva a cabo mayoritariamente es que, el primer fin de semana tras un periodo vacacional le va a corresponder estar y disfrutar de la compañía de los hijos a aquel de los progentores que no ha estado con ellos en el último periodo de las vacaciones, es decir, aquel que lleva más días sin tener consigo a los menores. Da lo mismo con quien estuvieran los menores en el último fin de semana anterior a las vacaciones. Es como iniciar una nueva rueda de alternancia. Por lo tanto, el próximo fin de semana, 9 y 10 de enero, los niños estarán con aquel de los progenitores que los tuvo consigo la primera mitad de las vacaciones de Navidad.
Para el caso de que algunos colegios han escogido el dia 8 como festivo de libre disposición del centro, este día festivo escolar (que no entra en vacaciones de Navidad) se acumula al fin de semana al que se encuentra próximo, por lo que, para aquellos casos, el fin de semana será de tres días.
En todo caso, las entregas y recogidas de los menores se realizarán , en la medida de ,lo posible, del modo habitual. Para el caso de que los menores tengan ese dia de libre disposición, y habitualmente los menores se reintegren directamente al centro escolar ,sería aconsejable un pacto entre los progenitores para dicho cambio. A falta del mismo, entiendo que el progenitor que los tenga que recoger, deberá hacerlo aproximadamente a la hora en que los menores suelen llegar al colegio. Si por algún motivo no puede hacerlo, ello no debe comportar una "rebaja" de tiempo de estancia con los menores del otro progenitor que se aplique al siguiente fin de semana o periodo vacacional.
Lo que se acerca más al sentido común, y lo que yo diría que se lleva a cabo mayoritariamente es que, el primer fin de semana tras un periodo vacacional le va a corresponder estar y disfrutar de la compañía de los hijos a aquel de los progentores que no ha estado con ellos en el último periodo de las vacaciones, es decir, aquel que lleva más días sin tener consigo a los menores. Da lo mismo con quien estuvieran los menores en el último fin de semana anterior a las vacaciones. Es como iniciar una nueva rueda de alternancia. Por lo tanto, el próximo fin de semana, 9 y 10 de enero, los niños estarán con aquel de los progenitores que los tuvo consigo la primera mitad de las vacaciones de Navidad.
Para el caso de que algunos colegios han escogido el dia 8 como festivo de libre disposición del centro, este día festivo escolar (que no entra en vacaciones de Navidad) se acumula al fin de semana al que se encuentra próximo, por lo que, para aquellos casos, el fin de semana será de tres días.
En todo caso, las entregas y recogidas de los menores se realizarán , en la medida de ,lo posible, del modo habitual. Para el caso de que los menores tengan ese dia de libre disposición, y habitualmente los menores se reintegren directamente al centro escolar ,sería aconsejable un pacto entre los progenitores para dicho cambio. A falta del mismo, entiendo que el progenitor que los tenga que recoger, deberá hacerlo aproximadamente a la hora en que los menores suelen llegar al colegio. Si por algún motivo no puede hacerlo, ello no debe comportar una "rebaja" de tiempo de estancia con los menores del otro progenitor que se aplique al siguiente fin de semana o periodo vacacional.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
